Steve Biko

Steve Biko

Biografia
Naixement	18 desembre 1946 Qonce (Unió Sud-africana)
Mort	12 setembre 1977 (30 anys) Pretòria (Sud-àfrica)
Causa de mort	Homicidi
Dades personals
Formació	Universitat de Natal
Activitat
Camp de treball	Apartheid
Ocupació	activista pels drets civils, polític, sindicalista, escriptor
Partit	Organització Estudiantil de Sud-àfrica Black People's Convention
Nom de ploma	Frank Talk
Família
Cònjuge	Ntsiki Mashalaba
Fills	Hlumelo Biko
Pares	Mzingayi Mathew Biko (en)   i Alice 'Mameete' (en)
Cronologia
12 setembre 1977	mort sota custòdia policial
Lloc web	sbf.org.za…

Steve Biko o Stephen Bantu Biko (Ciutat del Rei Guillem (Qonce), Província del Cap, Sud-àfrica, 1946 - 12 de setembre de 1977),^[1] activista sud-africà anti-apartheid. Ideològicament un nacionalista africà i socialista africà, va estar al capdavant d'una campanya popular contra l'apartheid coneguda com el Moviment de la consciència negra a finals de la dècada de 1960 i 1970.^[2] Les seves idees es van articular en una sèrie d'articles publicats sota el pseudònim Frank Talk.

Criat en una família pobra de Xhosa, Biko va créixer al municipi de Ginsberg al Cap Oriental. El 1966, va començar a estudiar medicina a la Universitat de Natal, on es va unir a la Unió Nacional d'Estudiants Sud-africans (NUSAS). Fortament oposat al sistema d'apartheid de segregació racial i govern de les minories blanques a Sud-àfrica, Biko es va frustrar perquè NUSAS i altres grups anti-apartheid estiguessin dominats pels liberals blancs, més que pels negres que estaven més afectats per l'apartheid. Creia que els liberals blancs ben intencionats no van poder comprendre l'experiència negra i sovint actuaven de manera paternalista. Va desenvolupar l'opinió que per evitar la dominació blanca, els negres s'havien d'organitzar de manera independent, i amb aquesta finalitat es va convertir en una figura destacada en la creació de l'Organització d'Estudiants Sud-africans (SASO) el 1968. La pertinença estava oberta només als «negres», un terme que Biko va utilitzar per referir-se no només als africans de parla bantú, sinó també als de color i als indis. Va tenir cura de mantenir el seu moviment independent dels liberals blancs, però es va oposar a l'odi antiblanc i tenia amics blancs. El govern de la minoria blanca del l Partit Nacional va donar suport inicialment, veient la creació de SASO com una victòria per a l'ethos del separatisme racial de l'apartheid.

Influenciats pel filòsof martinicà Frantz Fanon i el moviment afroamericà Black Power, Biko i els seus compatriotes van desenvolupar la consciència negra com a ideologia oficial de SASO. El moviment va fer campanya per la fi de l'apartheid i la transició de Sud-àfrica cap al sufragi universal i una economia socialista. Va organitzar programes dins de la comunitat negra (BCP) i es va centrar en l'empoderament psicològic de les persones negres. Biko creia que els negres havien de desfer-se de qualsevol sentiment d'inferioritat racial, una idea que va expressar popularitzant l'eslògan «el negre és bell». El 1972, va participar en la fundació la Convenció del Poble Negre (BPC) per promoure les idees de la consciència negra entre la població en general. El govern va arribar a veure Biko com una amenaça subversiva i va emetre una ordre de prohibició el 1973, restringint severament les seves activitats. Es va mantenir políticament actiu, ajudant a organitzar BCP com un centre sanitari i una llar d'infants a la zona de Ginsberg. Durant la seva prohibició va rebre repetides amenaces anònimes, i va ser detingut pels serveis de seguretat de l'Estat en diverses ocasions. Després de la seva detenció l'agost de 1977, Biko va ser assassinat a cops per agents de seguretat de l'estat. Més de 20.000 persones van assistir al seu funeral.

La fama de Biko es va estendre pòstumament. Es va convertir en objecte de nombroses cançons i obres d'art, mentre que una biografia de 1978 del seu amic Donald Woods va formar la base per a la pel·lícula de 1987 Cry Freedom. Durant la vida de Biko, el govern va al·legar que odiava els blancs, diversos activistes contra l'apartheid el van acusar de sexisme i els nacionalistes racials africans van criticar el seu front únic amb els coloristes i els indis. No obstant això, Biko es va convertir en una de les primeres icones del moviment contra l'apartheid, i és considerat com un màrtir polític i el «Pare de la Consciència Negra». El seu llegat polític continua sent discutible.